REFLEXIÓ SOBRE LA GUERRA

La crisi dels refugiats a Europa o crisi migratòria és com s'anomena a la situació humanitària dels països europeus a conseqüència de l'increment descontrolat de refugiats de la dècada del 2010. Aquests són originaris de zones com l'Orient Mitjà, Àfrica i els Balcans, que arriben a la Unió Europea a través de la Mediterrània i el sud-est d'Europa. La majoria dels refugiats provenen de Síria, Afganistan o Eritrea. Les situacions que estem vivint actualment ens fan col·locar Ucraïna en aquesta llista de refugiats, pels conflictes entre aquesta i Rússia.  

Ucraïna i Rússia porten en un conflicte des del 2014 tot i que això va passar a ser un problema més serio quan el passat 24 de febrer d’aquest any, Rússia va atacar a Ucraïna  amb un atac militar a la capital. Ara mateix, hi ha un gran conflicte entre aquests dos països i Putin va atacant el país de manera invasiva.

Tot va començar a partir d'una invasió tecnològica a la capital (Kíev) a partir d’aquí van anar arribant més invasions des de Rússia cap a Ucraïna. Ningú sap quan o com acabarà aquesta guerra, ja hi ha molts països estan rebent els refugiats ucraïnesos cap a casa seva molt amablement.

Síria és un país que porta en guerra, una guerra que va començar el 15 de març de 2011 i en una crisi des de fa uns nou anys aproximadament. Tota aquesta guerra va començar per unes protestes antigobernals el 2011 i des de llavors hi ha una guerra civil al país. La majoria de la gent mor al mar ofegats en voler fugir del país.  

Hi ha una gran diferència entre les rebudes fetes als refugiats de Síria i els refugiats d'Ucraïna, ja que uns han estat rebuts amb les mans obertes i els altres tot el contrari. 

Unes de les raons per les quals s’estan acceptant tan amablement la gent d’Ucraïna i no tant la gent de Síria, en la meva opinió, és l’economia en cada país. Síria és un país ric en algunes matèries primàries, però Ucraïna és un dels països més rics de la Unió Europea. Tot i que, es podria dir que la principal raó és perquè en general hi ha un racisme global en tota la població. La gent d’Ucraïna és generalment rossa amb els ulls blaus i ja intuïm que no ens podran afectar en cap aspecte i que seran bona gent. En canvi, la gent de Síria és d’un color de pell més fosc, d’una religió diferent, entre d’altres i ja els associem que si els deixem venir al nostre país ens robaran, etc. 

La meva opinió sobre aquestes dues guerres i en general tot el que està passant és que la nostra societat, el pensament de les persones és molt egoista. Ja sigui pel simple fet que acollim a les persones d’Ucraïna sense pensar-nos ho dos cops i, en canvi, a les de Síria que estan patint moltíssim no pel fet que tenim un altre pensament cap a ells. Un cop no surt a les notícies o als diaris que un nen de tres anys s'ha ofegat al mar no fem res per canviar el que està passant al davant dels nostres ulls. Nosaltres som molt afortunats perquè vivim en un país que és molt ric i encara no hem viscut cap situació com les que està passant ara Ucraïna i espero que no ens passi, però si un dia passes voldríem que ens acollissin i poguéssim continuar visquin. La gent dels dos països no tenen les culpa de què no puguin viure la seva vida perquè el seu país està en guerra. Personalment, aquestes guerres les trobo molt injustes i poc necessàries. 

 

COMENTARI VACA CEGA

 

COMENTARI DEL POEMA: VACA CEGA

INTRODUCCIÓ

El poema de la vaca cega és de l’any 1893 quan Joan Maragall va anar al Ripollès i allà va veure una vaca cega. Aquesta el va colpir de manera que va decidir redactar aquest sentiment en el poema, posant a prova la seva teoria de la paraula viva. Aquesta teoria de Maragall diu que la poesia ha de ser producte d’un sentiment sincer del poeta en aquell moment.

MÈTRICA

La vaca cega és un poema d’una sola estrofa o una tirada de versos femenins, 23 en total. Aquests 23 versos tenen 10 síl·labes cada un, de manera que són decasíl·labs. Arribant a la conclusió que és un poema en art major. En aquest poema hi ha 6 enclavaments, que és quan el poema acaba la frase en el vers de sota.

RIMA:

Les rimes del poema són 5 assonants (A, B, C, D, E) i totes tenen una rima de manera que farien una cadena de: ABCBBCDBACCEDDAACCCACBE i com podem veure clarament no hi ha regularitat.

CONTINGUT:

Principalment, fa una comparació davant el patiment d’un animal, una vaca real que ell va veure i va sentir la compassió. Comença el poema deixant-nos clar que la vaca està cega i a partir d’aquí ens va explicant el seu dia a dia i com l’hi costa fer una cosa tan simple com beure aigua. Hi ha una part que s'ensenya com les altres vaques són lliures, viuen amb normalitat i felices per als prats, muntanyes, etc. En arribar ja el final del poema i haver-nos detallat com ella fa per beure aigua o l’acció de beure, ens fa una breu conclusió d’aquesta pobra vaca cega i acabar de la millor manera possible el poema.

FORMES RETÒRIQUES

- Damunt les mortes nines = metàfora, fent referència a la ceguesa de la vaca

- Orfre de llum = metàfora, fent referència a la ceguesa de la vaca

COMPARACIÓ:

En aquests dos poemes, podem veure unes certes diferències com que el poema de la vaca cega és una tirada de versos i el poema de la vaca suïssa està estructurat en 5 estrofes formades de 4 versos cada una. La mètrica dels dos poemes són molt semblants, ja que els dos són decasíl·labs d'art major. En canvi, la rima del poema de la vaca suïssa és una rima consonant i la de la vaca cega és assonant. El contingut dels dos poemes és molt diferent, la vaca suïssa és més lluitadora i amb més mala llet que la vaca cega, entre altres coses podríem dir que només tenen de semblança que les dues són cegues. Per acabar, podríem dir que en el poema de la vaca suïssa es veu clarament la seva rima. 

INCERTA GLÒRIA

 CRÍTICA CINEMATOGRÀFICA “INCERTA GLÒRIA”

FITXA TÈCNICA:

• Data d’estrena: 14 de març de 2017

• Any: 2017

• Director: Agustí Villaronga 

• Productors: Isona Passola i Vidal

• Guió: Coral Cruz i Agustí Villaronga

• Dissenyador de so: Xavi Mas 

• Música: Marcus JGR

• Actors: Marcel Borràs, Núria Prims, Oriol Pla, Bruna Cusí, Luisa Gavasa, Terele Pávez, Fernando Esteso, Juan Diego

• Durada: 116 min

• Gènere: Drama històric

• Pressupost: 3.500.000 €

RESUM ARGUMENT 

La pel·lícula es remunta a la batalla de l’Ebre. En Lluís, el qual deixa els seus estudis per fer-se oficial republicà, el destinen a un poble quasi desert. Allà coneix a la Carlana, una dona viuda de la qual començarà a sentir-ne coses. Mentre tot això passa, la dona d'en Lluís, la Trini viu a Barcelona amb el seu fill en Ramonet els quals se’n van sortint gràcies a l’ajuda del seu millor amic en Juli. 

ANÀLISI PERSONATGES 

LLUÍS - Aquest personatge és un home que no està a on hauria d’estar, veu el món i no se sent part d’ell. Té una gran fascinació cap a la Carlana i amb aquest fet es pot veure com és molt entusiasta i quan vol alguna cosa, ho aconsegueix.
TRINI - És un personatge amb molt d’amor. És molt trista la història entre ella i en Juli, ell és l’únic que la veu i és ella. A la pel·lícula potser se la representa menys del que esperava, però es veu com és una dona molt dolça i faria tot el que fos pels seus éssers estimats.
JULI - D’aquest personatge se’n poden veure dues cares, la que veuen els soldats, del que sempre marxa o el traïdor. Tanmateix, per una altra banda, és increïble com pot arribar a ser tan sincer i poder canviar completament amb una dona com la Trini. Ell no l’hi importava molt la guerra i amb la frase “una guerra només es pot acabar bé, si es perd” ens va donar a entendre que en el final, ell el que sempre havia volgut és morir.
CARLANA - Ella és un personatge fascinant, té un passat molt dur, no obstant això, es va anar fent el seu camí tot i les seves arrels. És important, que destaquem el fet que és una dona la més rica del poble encara que sigui viuda. Ens demostra, en l'escena dels papers del casament, que quan vol obtenir una cosa per al seu benefici ho obtindrà de qualsevol manera. Tot i que en el fons té un molt bon cor, com quan aconsegueix la medicina per en Ramonet.  

OPINIÓ PERSONAL 

Incerta Glòria és una pel·lícula molt emotiva, romàntica i històrica. Segons la meva opinió personal, trobo que la part que més destaca de la pel·lícula és el quadrat amorós entre els quatre personatges principals. El meu gust en pel·lícules o series es predomina en romàtiques, per aquesta raó considero que aquest quadrat amorós entre la Trini en Lluís en Juli i la Carlana és una de les raons per la qual em va captivar la història. El moment més trist de tota la pel·lícula és quan en Juli mor, però després veus que ell sempre havia volgut morir. Donant la meva sincera opinió, aquesta història està molt ben redactada tot i que, el final passa molt ràpidament de manera que no entens que ha passat i ja exposen els crèdits. Aquesta seria l’única crítica que l’hi posaria, ja que, a part del cas que t’ensenya un fet històric, és molt entretinguda i original de manera que vols saber com acaba i que passa amb els personatges.

CONTINUACIÓ CONTE GRIPAU

 "De fet no tenen cap pressa. Tenen tota la vida per davant."

Em vaig quedar intrigada per si em diria d'anar a casa, però no ho va fer fins al cap d'uns cinc minuts que per mi van ser com dos hores. Dos hores contemplant aquells increïbles ulls blaus que combinen a la perfecció amb els pantalons que li marquen les natges. Havia esperat tant de temps que arribés aquell dia, el dia en què algun príncep em fes un petó i em desconcertis una altra vegada en aquella noia de cabells curts i castanys, bastant alta i bonica que tenia aquelles poques peques per sobre el seu petit nas.

Just després d'escoltar la pregunta que volia sentir si hagués tingut un mirall davant meu hauria vist que m'hi havia posa vermella. Ja pujats els dos sobre el cavall vaig pensar que no sabia el seu nom encara i em va estranyar perquè potser tampoc era un príncep. La meva mare m'havia explicat cinquanta cops quan era petita que només un príncep em podria alliberar de l'encanteri que portava amb mi des dels quinze anys.

Tot just acabar el bosc i anar galopant uns dos quilòmetres al nord d'on estaven situats anteriorment arribem a un poble el qual tenia just al mig un castell enorme.

Al baixar del cavall vaig veure el grandiós que era. A l'entrar vam anar a una habitació decorada al mil·límetre en forma de rectangle. L'habitació té dos armaris col·locats enganxats a la paret del fons, una llar de foc a mà dreta i un sofà enfocant cap aquesta. Tota l'habitació està decorada amb una tonalitat vermellosa. M'assec al sofà i de fons sento al príncep parlant amb un senyor que aparenta ser d'una edat ja adulta. Parlen que els seus pares seran a casa aviat i que ell necessita ensenyar-los una cosa important el més ràpid possible.

-Estàs còmode? - em va dir ell un cop dins l'habitació amb una veu molt dolça.

-No ho podria estar més. Aquest sofà és dels més còmodes que he estat mai.

-Home, has estat tres anys sent una granota... M'agrada saber que és més còmode que una pedra - amb un to burleta

- Perdona, però hi havia pedres molt còmodes en alguns llacs.

Els dos ens posem a riure i a l'acabar ens quedem mirant els ulls l'un de l'altre i just quan vull parlar em tallen unes veus a l'entrada. Segons la reacció del príncep suposo que poden ser els seus pares. Un home alt de cabells rossos de mitja llargada i ulls clars amb una vestimenta que sembla cara entra per la porta. Tot darrere d'una dona molt guapa de cabells castanys suposadament llargs, ja que va amb un monyo i un vestit de color violeta amb unes botes negres clares que costa veure sota aquella faldilla llarga i ample.

El príncep se'l veu nerviós i jo al seu costat sense saber ben bé que fer, ja que fan impressió veient-los de tan a prop. Potser són els talons que porta per les botes, però davant meu sembla que la dona faci dos metres d'alçada. Ella agafa aire i diu tot seguit:

-Llavors, quina és la notícia que ens ha fet venir fins aquí just després d'haver sortit de vacances?

El príncep agafa aire mentre l'home intenta calmar la dona que està molt enfadada i puc notar el seu alè a la meva cara.

-Pare, mare, aquesta noia del meu costat és la meva futura esposa.

Els tres ens quedem ben sorpresos del que acaba de sortir per la seva boca, "com que la seva futura esposa!" penso jo, "però si n'hi sé com es diu!". Els reis s'han quedat tan impactats com m'he quedat jo i abans que puguin dir res obro la meva boca i dic:

-Em sap greu haver molestat i haver-vos fet venir aquí a mitges vacances, però hi ha hagut una confusió, jo no hi faig res aquí.

Faig un pas endavant i surto per la porta. Un cop fora del castell el príncep ve cap a mi corrents i em pregunta què ha passat allà. Em quedo estranyada, ja que pensava que era clar el que havia passat així que l'hi explico:

-Que hagis escoltat sempre històries de què faràs un petó a una granota i us casareu i estareu junts tota la vida no vol dir que a la vida real passi. Jo faré el meu camí a la vida i no vull ser princesa i després reina i estar asseguda en una cadira mentre tu te'n emportes tots els aplaudiments del poble.

Em giro i me'n vaig, però em detenc un moment per acabar dient-li:

-I que sàpigues que el fet de convertir-me en granota és un encanteri que ve de família, jo no ho he triat. Estic contenta que m'hagis alliberat, però no em penso casar amb tu, perdona'm.

Just a l'acabar em giro ja per marxar tot deixant aquell príncep i aquell castell darrere meu.

NEUS CATALÀ

NEUS CATALÀ 

“NO SÓC UNA EXCEPCIÓ, SÓC UN TESTIMONI”

Neus Català és de les úniques persones que sobreviu a un camp de concentració nazi i ho explica. Ella sempre va tenir un sentiment de justícia dins seu de tal manera que al sortir es veu en ella que va passar per un passat molt dur però va tenir un present plàcid. 

Neus català amb la seva foto del camp de concentració

Neus Català o 27.534 va ser una sobrevivent de la tortura nazi. Va ser una comunista amb una consciència política que va néixer a la barberia del seu pare quan ella tenia 8 o 10 anys. Ella viu la guerra civil i travessa la frontera cap a França amb 180 nens que cuidava en unes colònies on allà esclata la Segona Guerra Mundial. Col·labora en la resistència contra els nazis però quan la detenen fa un viatge de 5 dies i 5 nits en un tren cap al camp de concentració o camps de la mort de Ravensbrück. Aquí van ser assassinats 92.000 dones i nens. Ella hi va estar 15 mesos l'any 1944. Va sobreviure-hi fins al 8 de maig de 1945.

La guerra va canviar la ruta de la seva vida ja que ella volia ser infermera i estava apuntada a l'escola d'infermeria just l’any que va esclatar la guerra. Va sofrir cada segon, tot i que Neus mai va plorar davant d'un nazi, ja que el seu pare l'hi havia dit "tu mai abaixis els ulls per ningú". Plorava de nit al llit, que hi dormia unes 2 hores, però davant d'un nazi mai ho va fer.

Neus tenia molt de caràcter gràcies al qual va poder passar tot el que va passar. Era molt tossuda, forta i valenta i aquestes característiques li van permetre superar moltes dificultats. Ella va sentir la necessitat d'explicar a la gent, un cop sortida d'aquell infern, tot el que els seus ulls havien vist. Primer per França des de l'exili i tot seguit Catalunya després de la mort de Franco.

Neus Català estava casada amb l'Albert el qual només va veure un cop quan es van creuar a Compiègne quan el tren d'ella arribava i el d'ell sortia. Ella va dir que no sap què es van dir però va ser l'únic cop que va veure a l'SS del seu costat caient-l'hi les llàgrimes. Després d'allò totes les parelles ja no podien tornar a conviure junts  ja que se sentien com a germans i no com a parella. Neus va tornar-se a casar i, tot i que van fer experiments amb ella per deixar-la estèril, va poder tenir 2 fills els quals viuen a França.

Cel de plom, llibre de Carme Martí

Carme Martí, escriptora i amiga de la Neus, va escriure un llibre amb el conegut nom "Un cel de plom: La vida de Neus Català" el qual va convertir la història de la seva vida en una novel·la d'èxit.

Neus va morir amb 100 anys estant al geriàtric de Guiamets a la comarca del Priorat, on va néixer. Com ella mateixa va dir "els ocells tornen al niu per morir".

Fotografia de Neus Català de gran

AVANTATGES I INCONVENIENTS DE LES NOVES TECNOLOGIES

Vivim en un món on les noves tecnologies són omnipresents. 

Estem envoltats d'aparells electrònics, vivim una nova era la història de la humanitat. La tecnologia ens fa la vida més còmoda, més dinàmica, més divertida, ens informen, ens entretenen ... 

Alguns dels avantatges de les noves tecnologies és que ens podem comunicar des de molt lluny, i crec que és important ;ja que si no fos per elles ara mateix no podriem les tasques de repàs. Però, també hi ha molts altres avantatges; com per exemple la Thermomix que hi posés els ingredients i te’ls barreja i tens un pastís fet en 15 minuts quan potser hi podries estar uns 30 minuts. 

Però, també hi ha inconvenients com que hi ha algunes fonts que asseguren que les ones dels mòbils produeixen mal de cap, càncer, augment de la temperatura corporal, pèrdua de fertilitat … ; Ja que els telèfons mòbils emeten unes ones compreses entre els 850 i els 1900 MHz.

CARTA EL VOSTRE JO DE FA UN MES

Bàscara, 14 de març de 2020

Hola Laia,

Sóc la Laia d’aquí un mes, t'escric aquesta carta per explicar-te que passarà el 12 de març.

Aquest dia i per culpa del coronavirus,  et confinaràs a casa. No podràs sortir i com que no podràs anar a l’institut faràs classes online i tindràs tots els deures virtuals. Així que primer de tot, et recomano que estiguis molt atenta al moodle, al drive, etc.

Segurament pensaràs que tampoc n’hi ha per tant, però a mesura que passen els dies cada cop et sentiràs pitjor, et farà mal de cap, etc. Per aquesta raó t’escric la carta, perquè ho puguis solucionar. o evitar.

És imprescindible fer esport i intenta estar més al pati i no tota la tarda a l’habitació fent deures, sinó

començaràs a estressar-te i a no dormir per les nits, etc.

Espero que amb el que t’he explicat ho puguis evitar.

Recorda que tot això serà una etapa i que se solucionarà, així que estigues molt tranquil·la.

Molts records,

Laia